Història
El Club de Rugby Carboners de Terrassa neix a finals del 2009 d’un grup de joves amb diferents experiències esportives però amb una mateixa voluntat: portar el rugbi a la ciutat i donar-lo a conèixer a les veïnes i veïns de Terrassa i a tothom qui el vulgui descobrir i aprendre. Des d’aleshores, els Carboners som una entitat esportiva que té personalitat pròpia dins d’un esport que, de per sí, ja és força especial.
La història del Club comença en el moment que en Víctor Biete, un jove de Sant Cugat apassionat pel rugbi, va veure’s atret per la idea de formar diversos equips al Vallès.
A través del fòrum d’un joc d’internet dedicat a aquest esport, va conèixer a dos Terrassencs: en Miquel Dalmau i en Francesc Xavier Filgueira “Txavu”, amb qui va començar a treballar per formar el club.
En una primera reunió al local dels Castellers de Terrassa, on hi van assistir també en David Giménez “Sady” i en Sergio Gayete, va prendre’s la decisió de tirar-ho endavant.
Pocs dies després, en diverses reunions, es va anar forjant l’entitat i fixant els estatuts, els símbols de l’equip i el seu nom: Club de Rugby Carboners de Terrassa. Una nomenclatura proposada per n’Eduard Martín-Borregón com a vincle amb el passat industrial de la ciutat i la humilitat del club.
La història del Club comença en el moment que en Víctor Biete, un jove de Sant Cugat apassionat pel rugbi, va veure’s atret per la idea de formar diversos equips al Vallès.
A través del fòrum d’un joc d’internet dedicat a aquest esport, va conèixer a dos Terrassencs: en Miquel Dalmau i en Francesc Xavier Filgueira “Txavu”, amb qui va començar a treballar per formar el club.
En una primera reunió al local dels Castellers de Terrassa, on hi van assistir també en David Giménez “Sady” i en Sergio Gayete, va prendre’s la decisió de tirar-ho endavant.
Pocs dies després, en diverses reunions, es va anar forjant l’entitat i fixant els estatuts, els símbols de l’equip i el seu nom: Club de Rugby Carboners de Terrassa. Una nomenclatura proposada per n’Eduard Martín-Borregón com a vincle amb el passat industrial de la ciutat i la humilitat del club.
Els fundadors del club
|
1 - Francesc Xavier "Txavu" Filgueira 2 - Raül Dillana 3 - Albert Calle 4 - Víctor Biete 5 - David "Sady "Giménez 6 - David Aljure 7 - Miquel Dalmau 8 - Ferran de la Roza |
Amb el pas dels dies, l’equip va començar a formar-se fins arribar a fer el primer entrenament el 12 de gener de 2010 a la Guinardera, camp de rugbi de Sant Cugat, gràcies a la col·laboració del Club de Rugby de Sant Cugat i la gestió de Ferran de la Roza.
El 26 de gener ja es va fer el primer entrenament a Terrassa, concretament a Les Arenes, a les instal·lacions del Joan XXIII. Aquells entrenaments ja comptarien amb Américo Ologaray com a entrenador, amb l’ajut d’en Víctor Biete i el Ferran de La Roza.
El 26 de gener ja es va fer el primer entrenament a Terrassa, concretament a Les Arenes, a les instal·lacions del Joan XXIII. Aquells entrenaments ja comptarien amb Américo Ologaray com a entrenador, amb l’ajut d’en Víctor Biete i el Ferran de La Roza.
1r entrenament
Després d’uns quants mesos d’entrenaments, es van jugar els primers minuts de rugbi en forma de partit en un triangular contra el R. C. Cornellà i el C. R. Martorell el 23 de Maig de 2010. En Manel Ologaray va tenir l’honor d’anotar els 3 primers punts dels Carboners i després seria en David Aljure qui anotaria el primer assaig.
El primer partit sencer, però, no va arribar fins el 5 de juny, en que els Carboners de Terrassa van jugar contra l’Associació de Rugby de Poble Nou en un partit a Sant Cugat. El resultat de 5 a 33 va ser el menys important (el primer assaig en un partit sencer el va anotar en Joan Barrera). La setmana següent, els Carboners de Terrassa guanyaven el seu primer partit: 15 a 19 contra el SEL Vilanova, en un partit molt ajustat al Garraf.
El primer partit sencer, però, no va arribar fins el 5 de juny, en que els Carboners de Terrassa van jugar contra l’Associació de Rugby de Poble Nou en un partit a Sant Cugat. El resultat de 5 a 33 va ser el menys important (el primer assaig en un partit sencer el va anotar en Joan Barrera). La setmana següent, els Carboners de Terrassa guanyaven el seu primer partit: 15 a 19 contra el SEL Vilanova, en un partit molt ajustat al Garraf.
Partit contra l'ARPN (05/06/2010)
Pas a pas, doncs, el carbó crema i fa moure l’embarrat que posa en marxa un somni, el Club de Rugby Carboners de Terrassa!
Un any després de la seva creació, es juga per primer cop en lliga oficial a Tercera Catalana. Els inicis del campionat són molt durs, i tot i que no es guanya cap partit, si que es veu una evolució en el joc dels jugadors.
Un any després (temporada 2011-2012), l’equip guanya els seus primers partits i adopta la Zona Esportiva Municipal de Can Jofresa com a camp d’entrenament i de joc. A la mateixa temporada, també neix la secció sènior femenina, que pren força i poc a poc es consolida, afegint més carbó a les calderes del club fins a arribar a competir oficialment en la lliga 2012-2013, any en que també es funda l’Escola del club.
Els anys següents, els resultats comencen a arribar: a la temporada 2013-2014 el sènior maculí aconsegueix arribar a les semifinals per l’ascens a Segona Catalana, acabant la temporada en un meritori tercer lloc. Resultat superat l’any següent, on amb un canvi del sistema de lligues, el primer equip dels Carboners aconsegueix classificar-se per disputar la Segona Catalana al segon tram de la temporada, i en aquesta divisió acaba en la segona posició, perdent només un partit.
La temporada 2014-2015 també va portar l’aparició del segon equip sènior masculí, els Carboners B, equip que va néixer amb la idea de formar als nouvinguts al món del rugbi i preparar-los per competir amb el primer equip, i que al seu primer any de competició oficial ja va aconseguir la seva primera victòria davant del RC. Sabadell/Santa Coloma B per un ajustat 20-23.
Un any després de la seva creació, es juga per primer cop en lliga oficial a Tercera Catalana. Els inicis del campionat són molt durs, i tot i que no es guanya cap partit, si que es veu una evolució en el joc dels jugadors.
Un any després (temporada 2011-2012), l’equip guanya els seus primers partits i adopta la Zona Esportiva Municipal de Can Jofresa com a camp d’entrenament i de joc. A la mateixa temporada, també neix la secció sènior femenina, que pren força i poc a poc es consolida, afegint més carbó a les calderes del club fins a arribar a competir oficialment en la lliga 2012-2013, any en que també es funda l’Escola del club.
Els anys següents, els resultats comencen a arribar: a la temporada 2013-2014 el sènior maculí aconsegueix arribar a les semifinals per l’ascens a Segona Catalana, acabant la temporada en un meritori tercer lloc. Resultat superat l’any següent, on amb un canvi del sistema de lligues, el primer equip dels Carboners aconsegueix classificar-se per disputar la Segona Catalana al segon tram de la temporada, i en aquesta divisió acaba en la segona posició, perdent només un partit.
La temporada 2014-2015 també va portar l’aparició del segon equip sènior masculí, els Carboners B, equip que va néixer amb la idea de formar als nouvinguts al món del rugbi i preparar-los per competir amb el primer equip, i que al seu primer any de competició oficial ja va aconseguir la seva primera victòria davant del RC. Sabadell/Santa Coloma B per un ajustat 20-23.
El nom
El nom del club manté la i grega de “Rugby” per mantenir la forma original anglesa del nom, en un esport on la tradició i l’homogeneïtzació hi són molt presents.
Pel que fa al mot “Carboners” es tria per la proposta que el seu dia va fer l’Eduard Martín-Borregón per vincular el club amb la ciutat i el seu passat tèxtil. L’Eduard proposa el nom destacant-ne la importància d’aquests treballadors a dins de tota la cadena de producció de les fàbriques, tot i la seva humilitat.
“Els carboners eren els qui alimentaven el foc per fer funcionar la màquina de vapor. Era la feina més dura i mal pagada de tota la fàbrica. Feien llargues jornades laborals i alguns dormien en petits quartos annexos a les calderes. Els més joves eren els encarregats de revisar la xemeneia per dins i netejar-la quan s’obturava.“
Respecte aquest nom en Xavi Filgueira “Txavu”, va defensar la proposta de l’Eduard, mitjançant la idealització romàntica del nom.
“El nom de Carboners m’agrada molt per tot el que representa. M’encanta. És molt terrassenc, molt popular, molt romàntic i amb un toc d’humilitat que pot anar molt bé en el què crec que ha de ser el nostre caràcter. Un equip/club humil per què acabem de néixer, i si les victòries ens acompanyen més endavant, encara més humils quan això succeeixi per cavallerositat i per a ser millors persones“.
La humilitat, valor suprem del rugbi juntament amb el respecte, són des d’aleshores les senyes d’identitat del nostre club.
El nom va ser aprovat el 18 de novembre de 2009 per unanimitat, dins de l’aprovació dels estatuts dels club en l’assemblea constitucional.
Pel que fa al mot “Carboners” es tria per la proposta que el seu dia va fer l’Eduard Martín-Borregón per vincular el club amb la ciutat i el seu passat tèxtil. L’Eduard proposa el nom destacant-ne la importància d’aquests treballadors a dins de tota la cadena de producció de les fàbriques, tot i la seva humilitat.
“Els carboners eren els qui alimentaven el foc per fer funcionar la màquina de vapor. Era la feina més dura i mal pagada de tota la fàbrica. Feien llargues jornades laborals i alguns dormien en petits quartos annexos a les calderes. Els més joves eren els encarregats de revisar la xemeneia per dins i netejar-la quan s’obturava.“
Respecte aquest nom en Xavi Filgueira “Txavu”, va defensar la proposta de l’Eduard, mitjançant la idealització romàntica del nom.
“El nom de Carboners m’agrada molt per tot el que representa. M’encanta. És molt terrassenc, molt popular, molt romàntic i amb un toc d’humilitat que pot anar molt bé en el què crec que ha de ser el nostre caràcter. Un equip/club humil per què acabem de néixer, i si les victòries ens acompanyen més endavant, encara més humils quan això succeeixi per cavallerositat i per a ser millors persones“.
La humilitat, valor suprem del rugbi juntament amb el respecte, són des d’aleshores les senyes d’identitat del nostre club.
El nom va ser aprovat el 18 de novembre de 2009 per unanimitat, dins de l’aprovació dels estatuts dels club en l’assemblea constitucional.
Els colors
El Club adopta el groc i el negre al seu equip com a testimoni i homenatge al darrer equip de rugbi que va tenir la ciutat, l’Equip de Rugbi de l’Escola d’Enginyers de Terrassa. Aquest equip va ser força actiu als anys 70 competint contra altres universitats de l’estat, però va tenir una constància intermitent en funció del nombre d’estudiants que formaven l’equip.
Equip de Rugbi dels Enginyers
(Foto cedida per Pere Escayol)
Els documents gràfics de l’època mostren que els enginyers jugaven amb una samarreta groga amb una franja negra gruixuda al pit. Tot i que no adoptem el mateix disseny de samarreta, sí que prenem els colors tot recordant que un dia van existir i que Terrassa ja havia viscut el rugbi gràcies a ells. S'incorporen detalls en vermell, el color habitual dels equips esportius terrassencs
L'escut
L’escut dels Carboners de Terrassa té diverses simbologies. Com en tot equip que porta un sobrenom, el dibuix de l’escut hi està relacionat. Per això hi veiem unes xemeneies vermelles que representen els símbols més visibles de les fàbriques tèxtils, on hi treballaven els obrers que tenien l’ofici de carboners. Es reforça de nou el vincle amb la ciutat de Terrassa, doncs l’escut és un reflex d’una vila que, amb la revolució industrial, va veure’s farcida de xemeneies que tenyien amb el fum del seu carbó tot el cel de la ciutat.
Pel que fa al disseny estrictament, està inspirat en l’escut dels Blues d’Auckland, equip de rugbi de Nova Zelanda. Amb un oval al costat esquerra que simbolitza una pilota i el nom a la dreta, s’ha buscat un to clàssic però alhora modern, que pugui perdurar en el temps sense semblar excessivament antic.
Pel que fa al disseny estrictament, està inspirat en l’escut dels Blues d’Auckland, equip de rugbi de Nova Zelanda. Amb un oval al costat esquerra que simbolitza una pilota i el nom a la dreta, s’ha buscat un to clàssic però alhora modern, que pugui perdurar en el temps sense semblar excessivament antic.
Pel disseny de l’interior de la pilota, es va buscar un altre referent de la ciutat, que fos popular culturalment parlant. Així, després de diversos dissenys, s’opta per una composició de quatre xemeneies vermelles sobre fons groc, que s’inspiren en l’escut del Grup dels Geganters de Terrassa, i que acaben formant les quatre barres de la Senyera.
Per últim, es tria un tipus de lletra que recordi al carbó per posar el nom del club. Al nom visible a l’escut s’opta per posar “de Terrassa” per donar-li força i remarcar la pertinença a la nostra ciutat.
